Català

Castellano

 

Exposició "Calsina a Menorca"

Centre de Cultura
Convent de Sant Diego
Alaior (Menorca)

 

El dia 3 de juliol de 2009 es va inaugurar l'exposició "Calsina a Menorca", al Centre de Cultura de Sant Diego d'Alaior, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat.

 

 

A continuació transcribim el parlament inaugural de l'exposició, a càrrec d'en Ramon Calsina, president de la Fundació:

 

Senyor Alcalde, Senyor Regidor de Cultura i a tots vostès que han tingut l’amabilitat de venir a aquest acte d’inauguració de l’exposició de Ramon Calsina, moltes gràcies i molt bona nit.

Els adreço aquestes paraules en nom de la Fundació que porta el nom d’aquest pintor, dibuixant, gravador i vitraller, que està presidida per la mare, companya seva durant 50 anys, i que fa tot just tres mesos que s’ha constituït.

Per explicar el perquè de la Fundació crec que és il·lustratiu explicar com s’ha gestat aquesta exposició. La nostra amiga Marilina Sintes va anar a veure el senyor Portella per oferir-li la possibilitat de fer una exposició de Ramon Calsina i li va mostrar el llibre de la seva obra. El senyor Portella va confessar que no el coneixia però en fullejar-lo es va adonar de seguida de la importància, de l’entitat de l’obra. Aquesta és la tònica general del que passa amb Ramon Calsina; és un artista poc conegut a Barcelona i gens més enllà de la seva ciutat i, en canvi, la seva obra s’explica sola. Just al revés del que acostuma a passar en el món artístic contemporani, en què el més important és ser tocat per la vareta màgica mediàtica i convertir una signatura en una marca. L’obra és el de menys, amb una bona dosi de xerrameca et fan empassar qualsevol cosa. Hem creat aquesta Fundació amb la idea d’explicar qui era Ramon Calsina i Baró, i de fer el que justament farem ací, mostrar la seva obra. També per explicar com era i quines eren les seves motivacions per fer el que feia, i per què les seves conviccions el van fer anar contra corrent.

 

Ramon Calsina i Baró va néixer l’any 1901 i va viure 91 anys. Fa ja, doncs, 17 anys del seu traspàs. Una llarga vida marcada per una vocació molt clara i dedicada intensament al seu treball. La seva obra és molt extensa, d’una personalitat potent i molt definida, que acompanyada del seu domini de l’ofici li permet abastar un registre molt ampli i atrevir-se a explicar sentiments amb arguments agosarats i imatges arriscades.

Ramon Calsina va fer la primera exposició individual l’any 1934, a la Sala Parés de Barcelona, i va ser un succés. Va tenir unes crítiques molt bones i grans entusiasmes, sobretot entre els escriptors als qui agradava la seva desbordant imaginació. A partir de llavors va fer, pràcticament, una exposició cada any, gairebé sempre a Barcelona, i el recull de totes les crítiques, que conservem, és impressionant. Per tant, Calsina no es va amagar, ni la seva obra va deixar mai de ser reconeguda, però l’art va seguir per uns camins d’absurdes modernitats, substituïdes unes per les altres fins a segrestar la voluntat i embotar la sensibilitat dels espectadors. Ell va romandre tossut, impertèrrit, fidel als pilars en què considerava que s’ha de sustentar l’Art.

Per sobre de qualsevol consideració, més enllà de la faceta comercial i de guanyar un prestigi, aspiracions d’altra banda perfectament lícites, l’Art ha de ser generós, honrat i humil. Generós, perquè es tracta de donar als altres un do que l’artista té i que  pot servir per potenciar la sensibilitat de l’espectador, i útil per eixamplar la percepció de la profunda realitat de tot el que ens envolta. Honrat, perquè la finalitat de l’Art, en aquest cas l’art plàstic, és explicar amb imatges un sentiment, a partir d’un ofici, d’una tècnica, i s’ha de ser fidel a aquest compromís de posar-hi una part d’un mateix, una part de la pròpia ànima. I, finalment, humil, perquè al cap i a la fi, un artista és un home com els altres i tots donem, o tenim la responsabilitat de donar alguna cosa al nostre entorn.

Nosaltres, com a família, hem renunciat a aquesta faceta comercial i el pare, allí on està, el prestigi segur que li importa poc. El que busquem és una cosa més senzilla, però que creiem que té més projecció en el futur: propiciar l’acostament, el diàleg, entre les obres  de Ramon Calsina i la major quantitat possible d’espectadors perquè es compleixi la finalitat per la qual foren creades. Un Calsina sempre diu alguna cosa sense necessitar cap ajuda externa, sense gaires intermediaris. Aquesta situació d’aplegar molta gent al voltant de l’obra del pare en la inauguració d’una exposició, l’hem viscuda moltes vegades en una vida com a companya i com a fills del pintor. I sempre és una sensació que es confon amb la felicitat. Observar, viure aquesta comunió de moltes persones a través de l’art de Ramon Calsina. Adonar-se que d’altres veuen i senten coses semblants amb aquestes obres a les que un veu i sent és una paga prou bona i que justifica qualsevol esforç. I cada vegada es renova aquesta vivència, però sempre és diferent, sempre hi ha un valor afegit.

Aquesta vegada és perquè és aquí, a Menorca, l‘illa que tant estimem, des que fa cinquanta-dos anys tota la família Calsina va viure a Fornells, i a la ciutat d’Alaior, amb la qual ens uneixen tants lligams treballats des de fa ja molts anys. Ramon Calsina va viure i va pintar 18 quadres aquí a Menorca. Vint anys després hi va tornar i durant quinze dies varem recórrer tota l’illa, i ara torna amb la seva obra, en la que hi ha reflectida una part molt important del seu Esperit.

Moltes gràcies a l’Ajuntament i a la visió artística del Sr. Portella per haver fet possible aquesta exposició de Ramon Calsina i a tots els alaiorencs per la seva acollida, i per permetre’ns fer allò que tant desitgem: mostrar Ramon Calsina.