 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Presentació | ||
| Activitats | ||
| Contacte | ||
Presentació de l'exposició "Calsina i els oficis"
Avui ja ningú no pot dubtar de l’Evolució. Una formosa teoria que ens explica com ha aparegut la Vida en aquest Planeta, com ha anat escampant-se prodigiosament i s’ha anat Complexificant com deia , tan encertadament, Teilhard de Chardin. Ningú no dubta que aquesta complexificació ha portat la Vida fins a l’espècie humana, punt i a part i potser meta de l’Evolució.
Tot això ens ho explica la Ciència que, a poc a poc, ens va descobrint una harmonia que no està en contradicció amb un Déu, ans al contrari, una Ciència que ens va acostant a la comprensió de les Lleis perfectes del Creador.
El punt culminant de l’Evolució és el recorregut de l’Home i algun dia entendrem com aquestes Lleis perfectes el van conduint, individu a individu, cap a una plenitud, cap a una perfecció. Algun dia la Ciència i la nostra capacitat de comprensió ens portaran a conèixer el Destí de l’Home, però serà una Ciència completa que inclogui totes les branques i, sobretot, que incorpori la realitat indefugible de l’existència de l’Esperit.
Aquest extraordinari Museu és una eina meravellosa per aprofundir en el coneixement de l’Home i de la seva evolució. Ens mostra els oficis i ens explica com s’han anat elaborant a través del temps fins a adquirir una perfecció que ens mostra la conquesta de la intel·ligència.
La importància d’aquest Museu rau en el fet que està dedicat al treball i és el treball, com a acció contra la Necessitat, contra la resistència que ens ofereix la Naturalesa, el que fa possible l’evolució espiritual de l’Home.
Un llarg camí en què la necessitat ha desvetllat tota una sèrie de motivacions: la curiositat, la intel·ligència, la sensibilitat i també l’amor. Però totes elles s’han aplicat amb l’acció que és el treball i així s’han creat els oficis, com una fantàstica conquesta que s’ha anat construint, perfeccionant i transmetent a través de les generacions.
Contemplar, amb la claredat, la bellesa i, per què no, amb l’ofici amb què se’ns mostren en el Museu, és una experiència que emociona profundament perquè se’t fa real i punyent aquest llarg recorregut tan difícil i dolorós però tan extraordinari de l’Home.
Estem molt feliços de poder presentar una exposició de Ramon Calsina Baró en aquest escenari per diferents raons, i totes elles de pes.
Primer de tot perquè creiem que l’artista pintor i dibuixant és un ofici, que potser s’aparta de la utilitat més prosaica d’altres però que ha estat creat per l’Home, també, a partir de l’enfrontament amb la Necessitat. Dintre les motivacions que han desvetllat les necessitats que presenta una Naturalesa hostil hi ha la sensibilitat, i el treball per expressar i manifestar les emocions i els sentiments ha portat, entre altres camins, a manifestar-se plàsticament amb l’antiquíssim ofici de pintar i dibuixar.
Actualment s’ha desvirtuat o desenfocat aquest ofici i en molts casos s’ha elevat l’artista plàstic a uns pedestals que s’allunyen d’aquesta realitat més senzilla, més bella i molt més útil a la meravellosa aventura de l’evolució humana.
L’artista no és un ésser sobrenatural que està per sobre del bé, del mal i de la raó; l’artista practica un ofici al servei del consemblant, més sofisticat, potser, que treballa amb l’eina de la sensibilitat, segur, però un ofici igual de digne i d’emocionant que tots els que hi ha en aquest Museu.
Ramon Calsina sempre va tenir una veritable passió pel seu ofici de pintor i el seu va ser un llarg i intens aprenentatge. Era el seu instrument i el necessitava per poder canalitzar amb rigor i honradesa una extraordinària imaginació, per resoldre els problemes tècnics, sense caure en el ridícul, que li plantejava aquesta imaginació; i per manifestar les seves inquietuds, els seus dubtes, per intentar contestar-se les preguntes que li formulava la Vida. Tothom ha reconegut, per sobre de qualsevol altra consideració, aquest domini de l’ofici.
En les obres de Calsina, darrera una aparença d’irrealitat, d’uns personatges grotescos, d’una visió satírica, hi ha en una visió més profunda, una tendresa, una empatia. Els seus personatges son éssers imperfectes, inacabats, però Calsina s’hi acosta com una persona a mig fer, com ells, que es sent solidària de la seva realitat. Calsina s’hi acosta amb amor i això els dóna dignitat.
En el conjunt de la seva obra hi ha molts personatges als quals els dóna aquesta dignitat a través d’un ofici. Ens els mostra treballant, ensenyant-nos allò que saben fer, el que han estat capaços d’aprendre i això els dóna esperança i dignitat.
Hem procurat seleccionar obra de Ramon Calsina que mostri aquests personatges que tant s’adiuen amb el contingut del Museu. I ha estat una feina feliç i plena de sorpreses completar el contingut d’aquesta exposició.
Creiem que Ramon Calsina estaria molt content, amb la seva gran curiositat i la inesgotable capacitat per sorprendre’s i emocionar-se, passejant per aquestes sales, contemplant la meravellosa aventura humana del treball i la intel·ligència.
Ramon Calsina Garcés
President de la Fundació Ramon Calsina