 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Presentació | ||
| Activitats | ||
| Contacte | ||
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ
"Calsina, tu i jo som germans!"
EN EL CENTRE CULTURAL TERRASSA
(dijous, 30 d'octubre de 2014)
Hem conviscut molts anys al costat de Ramon Calsina i Baro i, des de petits, hem vist com s’anava construint la seva obra, i aquesta era la nostra normalitat, el dia a dia. Un pare normal, una feina normal, tot i que diferent.
Amb els anys i l’acreixement de la consciència sobre les coses, ens anàrem adonant que allò que sortia de les seves mans era quelcom especial. Aquelles composicions estranyes, aquells personatges estrafolaris, per a una sensibilitat immadura, per a un sentit de la bellesa infantil, anaren adquirint una dimensió creixent. Aquelles obres anaven oferint més i més coses conforme t’anaves fent gran, a la vegada que et portaven a fixar-te en el seu capteniment, en la seva forma d’afrontar el fet artístic, amb seriositat, honradesa, sense permetre’s cap concessió, cap desviació d’un nord gravat a foc en la seva ànima.
Darrera del pare, potser més gran que els altres, potser més distant en les coses del dia a dia, anaves descobrint quelcom d’especial, una força i una contundència que es focalitzava, que es concretava, davant d’una tela o d’un paper. La seva energia i seguretat, amb un llapis o un pinzell a la ma, és una imatge que aviat se’ns va quedar gravada i que sempre ha estat present com un valor preuat.
Anaves descobrint que tot lligava, la seva trajectòria anterior i el present, i que convergia en un punt, en un objectiu.
Una vocació irresistible i un aprenentatge exhaustiu, obsessiu, de l’ofici, de l’instrument amb el que podia donar sortida al seu sentiment, plantejar les preguntes sense resposta que l’angoixaven, explicar el que pensava, mostrar la bellesa, tal com ell l’entenia i la seva empatia per la condició humana. Tot això tenia una causa: l’Art.
El pare era un artista, i des d’aquella constatació, ja llunyana, i segurament per la proximitat, ens hem anat preguntant: què és ser artista i quin objectiu té l’Art? Davant d’una resposta tan difícil, perquè és un món de vegades contradictori, ple de canvis sobtats, amb el gra barrejat entre la palla, i entenent que, com tot el que és humà, hi ha una àmplia escala de valors, finalment retornem humilment a allò que coneixem a fons, a una obra que has viscut intensament i a l’artista que ha estat un referent per nosaltres, i t’atreveixes a dir que l’Art es pot definir com un pont entre el que som i el que podem ser. O, potser, que l’Art et permet enfilar-te per uns moments a un lloc, en que contemplant, llegint o escoltant l’obra d’un autèntic artista, la teva sensibilitat, els sentiments i la consciència de les coses es fan més grans, des d’on es fa patent que dins teu hi ha el potencial de ser més i millor.
El que està clar és que l’Art és, o ha de ser, un gest de generositat; podríem dir: un acte d’Amor.
Entenem, doncs, que el que més pot desitjar Ramon Calsina són moments com el d’avui, en que una part de la seva obra, complint així l’objectiu per la que va ser creada, pot ser contemplada en aquesta magnífica sala del Centre Cultual de Terrassa.
Cada exposició que ha fet la Fundació ha tingut un argument, un fil conductor. Aquesta vegada hem volgut que Calsina estigués acompanyat, molt ben acompanyat, tal com va dir Joan Oliver un dia, pels seus germans, germans en l’Art. Per aquells artistes que, amb un altre instrument, la literatura, es van sentir atrets per la màgia i la profunditat de l’obra de Ramon Calsina, per unes imatges que explicaven coses que semblava que només podien explicar-se amb la paraula.
Poetes, novel·listes, autors teatrals, pensadors, acostumats a mirar en l’interior de les ànimes, a buscar realitats que s’amaguen sota la superfície, trobaven afinitats i motius d’inspiració en aquelles obres i lligams espirituals amb l’artista.
Hem intentat explicar aquesta relació, aquesta unió que té com a comú denominador l’Art, que segueix diferents camins i utilitza diferents mitjans, però un mateix objectiu.
Hem pretès mostrar aquí l’agraïment a totes aquestes persones pel recolzament que van representar per a Calsina les seves paraules i els seus fets. I, també, mostrar l’agraïment i l’estimació que sentim vers ells, perquè en moments ben difícils ens guardaren els molts i ens alimentaren l’ànima, la nostra i la del país. En aquests moments tan esperançadors i transcendents per Catalunya ens convé sentir la seva força i generositat, i recordar els seus somnis.
Molts d’ells els hem conegut personalment, i les hores que compartírem, tot el que aprenguérem i el que sentírem, ho guardem ben endins com un preuat tresor.
Estem molt contents de tenir avui amb nosaltres els fills de l'Avel·lí Artís Gener, d'en Pere Calders i d'en Joan Oliver, perquè a més de ser escriptors que compartien afinitats amb Calsina, eren amics i ho van demostrar amb paraules i amb fets. Els lligams que van fer entre ells creiem que van més enllà d’aquest món, i aquí han deixat arrels entre nosaltres.
També ens alegrem de tenir a mossèn Josep Cardús, terrassenc. La presentació d’una reedició del llibre del seu pare, sobre la guerra dels segadors a la ciutat, en aquest Centre Cultural de Terrassa, va fer possible que coneguéssim aquestes sales i aquest va ser el primer pas que ens ha portat a poder presentar avui aquesta exposició.
El nostre agraïment al Centre Cultural que ens ha permès fer allò que més ens agrada: una exposició de Ramon Calsina i en un marc extraordinari.
Davant de la magnitud d’aquesta empresa, i veient que l’economia, sempre precària, de la Fundació tindria dificultats, decidírem provar de fer un micromecenatge Verkami. Feia una certa vergonya això de demanar diners, però, a part de l’ajut econòmic, hem descobert uns quants amics que comparteixen amb nosaltres l’entusiasme per Ramon Calsina. Molts d’ells estan aquí i els donem les gràcies.
Finalment agrair la presència de tants amics i esperem que gaudiu de tot el que veureu i llegireu.
