Biografia | ||
Entrevistes | ||
Crítiques | ||
Llibre |
A vegades ens acusen d'oblidadissos, sovint de distrets i, el que és pitjor, de desagraïts o autodestructius. Tot plegat és greu i no hi ha dubte que són factors que ens allunyen del retrobament de la nostra identitat. Són luxes que no ens podem permetre si no volem córrer el risc de desaparèixer.
Potser on fallem més és en la valoració justa i a temps de la nostra gent que ha treballat amb més tenacitat i més encert per sobreviure com a poble amb una cultura viva. Un d'aquests homes és en Ramon Calsina, pintor fins al fons de la seva ànima, amb una fïdelitat al que ell entén com a art profund que l'ha fet impermeable als oportunismes i a les modes. Unes modes que han estat insòlitament remuneradores per als qui s'hi han deixat endur, amb freqüència sense gaires manies.
En Ramon Calsina té una poderosa personalitat. Però ha estat un mal venedor de si mateix, perquè tenia altra feina. O potser li ha faltat que es produís un boom com el de la literatura hispanoamericana que ens ha fet descobrir que, a més del realisme o de la pura abstracció, hi ha una poesia que va més enllà de les simples figuracions. De debò: ¿no ens faria una mica de vergonya que, de cop i volta, artistes d'ultramar o de continents enfora ens fessin adonar que tenim algú que, de fa molts anys, cultiva en pintura un realisme màgic summament interessant?
Els sotasignants considerem que cal homenatjar Ramon Calsina, en un acte de pública reconeixença de la seva obra. No tan sols per a ell, que ha demostrat amb una obstinació admirable que sap el que vol i ho ha realitzat, sinó com un acte de justícia que ens devem a tots plegats. Creiem que una exposició antològica de la seva obra contribuiria a situar, en el lloc que li correspon, un altíssim valor sense el qual la història de l'art català quedaria incompleta. Proposem, a més, fer-ho de seguida, perquè els projectes que s'allarguen massa es deixaten i, a vegades, no passen de l'etapa de les bones intencions.