Biografia
Entrevistes
Crítiques

Avel·lí Artís-Gener

"El meu Ramon Calsina"

Pròleg del llibre Ramon Calsina)

Joan Oliver

El Món

26 de novembre de 1982

Ramon Calsina i la pintura “Del nostre temps"

Avui

1983

Manifest

Ramon Calsina: un pintor sempre vigent

Joan Perucho

Avui

17 de març de 1983

"El mirall"

Ramon Calsina

Avel·lí Artís-Gener

Serra d'Or

Febrer 1984

Amb Ramon Calsina

Aquells que somien i ensenyen a somiar

Doctor Scòpius

Avui

22 de maig de 1984

El somni d'en Calsina

Josep M. Espinàs

Avui

7 de juny de 1984

Calsina: acte de justícia

Gerard Vergés

Avui

28 d'abril del 1987

Elogi d'un pintor massa poc conegut

Albert Jané

Cavall Fort

Juny de 1987 (num. 598)

El pintor Ramon Calsina

Josep Maria Cadena

La Vanguardia

Ramon Calsina, o el amor hecho sátira

Miquel Alzueta

Avui

14 de març de 1990

Ramon Calsina, la línia recta

Josep M. Espinàs

Avui

13 de desembre de 1990

Un llibre a temps 

Pilar Rahola

Avui

26 de maig de 1991

Ramon Calsina

Pere Calders

Avui

13 de desembre de 1992

EL DAVANTAL DE PERE CALDERS

Julian Gállego

ABC

1996

RAMÓN CALSINA, EL IRÓNICO Centro Cultural Conde Duque - Madrid

Llibre

(tornar)

Avui

1983

Ramon Calsina: un pintor sempre vigent

A vegades ens acusen d'oblidadissos, sovint de distrets i, el que és pitjor, de desagraïts o autodestructius. Tot plegat és greu i no hi ha dubte que són factors que ens allunyen del retrobament de la nostra identitat. Són luxes que no ens podem permetre si no volem córrer el risc de desaparèixer.

Potser on fallem més és en la valoració justa i a temps de la nostra gent que ha treballat amb més tenacitat i més encert per sobreviure com a poble amb una cultura viva. Un d'aquests homes és en Ramon Calsina, pintor fins al fons de la seva ànima, amb una fïdelitat al que ell entén com a art profund que l'ha fet impermeable als oportunismes i a les modes. Unes modes que han estat insòlitament remuneradores per als qui s'hi han deixat endur, amb freqüència sense gaires manies.

En Ramon Calsina té una poderosa personalitat. Però ha estat un mal venedor de si mateix, perquè tenia altra feina. O potser li ha faltat que es produís un boom com el de la literatura hispanoamericana que ens ha fet descobrir que, a més del realisme o de la pura abstracció, hi ha una poesia que va més enllà de les simples figuracions. De debò: ¿no ens faria una mica de vergonya que, de cop i volta, artistes d'ultramar o de continents enfora ens fessin adonar que tenim algú que, de fa molts anys, cultiva en pintura un realisme màgic summament interessant?

Els sotasignants considerem que cal homenatjar Ramon Calsina, en un acte de pública reconeixença de la seva obra. No tan sols per a ell, que ha demostrat amb una obstinació admirable que sap el que vol i ho ha realitzat, sinó com un acte de justícia que ens devem a tots plegats. Creiem que una exposició antològica de la seva obra contribuiria a situar, en el lloc que li correspon, un altíssim valor sense el qual la història de l'art català quedaria incompleta. Proposem, a més, fer-ho de seguida, perquè els projectes que s'allarguen massa es deixaten i, a vegades, no passen de l'etapa de les bones intencions.

 

Josep M. Ainaud de Lasarte

Pep Albanell

Avel·lí Artis-Gene

Xavier Benguerel

Josep M. Cadena

Pere Calders

Josep M. Corredor Matheos

Antoni Cumella

Josep M. Espinàs

Salvador Espriu

Jaume Fuster

Enric Jardí

Nèstor Lujan

Joan Oliver

Manuel de Pedrolo

Joan Perucho

Trinidad Sánchez

Joan Teixidor

Joan Triadú

 

(tornar)

 

© Fundació Ramon Calsina, Barcelona 2009.Tots els drets reservats.