 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Biografia | ||
| Entrevistes | ||
| Crítiques | ||
| Llibre | ||
Avel·lí Artís-Gener
"El meu Ramon Calsina"
(Pròleg del llibre Ramon Calsina)
Em fa un goig extraordinari sortir en una monografia dedicada a Ramon Calsina i el fet palesa, una vegada més, la immensa força del motor de la vanitat; és possible que de l'acte de confessió -formulat així, francament, i de bones a primeres- n'esperi, si no l'expiació, la benevolència del... (més)
Joan Oliver
El Món
26 de novembre de 1982
Ramon Calsina i la pintura “Del nostre temps"
Ramon Calsina ha complert vuitanta anys. Per experiència pròpia sé el que ha significat haver viscut a Catalunya aquesta vuitantena del segle XX, un dels més sotraguejats dels temps moderns. Uns anys trasbalsats i gairebé capgirats en els ordres moral, social, econòmic i cultural. Anys, per tant, difícils en tots sentits i potser especialment per a un artista -en aquest cas un pintor, de vocació autèntica i d'ofici ben après com Ramon Calsina. Un home que fa més de seixanta anys que dibuixa i compon pintura i que s'ha forjat un estil propi, inconfusible, al qual s'ha mantingut fidel, no sense experimentar una natural evolució i un perfeccionament successiu... (més)
Avui
1983
Manifest
Ramon Calsina: un pintor sempre vigent
Pere Calders - Enric Jardí - Avel·lí Artis-Gener - Joan Teixidor - Xavier Benguerel - Jaume Fuster - Josep M. Corredor Matheos - Josep M. Espinàs - Joan Oliver - Joan Perucho - Josep M. Ainaud de Lasarte - Salvador Espriu - Manuel de Pedrolo - Antoni Cumella - Joan Triadú - Trinidad Sánchez - Josep M. Cadena - Pep Albanell - Nèstor Lujan
A vegades ens acusen d'oblidadissos, sovint de distrets i, el que és pitjor, de desagraïts o autodestructius. Tot plegat és greu i no hi ha dubte que són factors que ens allunyen del retrobament de la nostra identitat. Són luxes que no ens podem permetre si no volem córrer el risc de desaparèixer... (més)
Joan Perucho
Avui
17 de març de 1983
"El mirall"
Ramon Calsina
Mesos enrera, des de les pàgines de El Món, Joan Oliver reivindicava la gran figura, ingratament oblidada, de Ramon Calsina. Ara, des d'aquesta secció, una de les primeres coses que m'apresso a fer és unir-me a aquest acte de justícia demanat per la veu del poeta... (més)
Avel·lí Artís-Gener
Serra d'Or
Febrer 1984
Amb Ramon Calsina
Aquells que somien i ensenyen a somiar
No deu ser allò que entenem per polit que comenci aquestes ratlles citant-me a mi mateix, però no se m'acut cap altra manera d'entrar en matèria. Una entranyable amiga meva -que fins aleshores ignorava l'obra i la persona d'en Ramon Calsina-, avesada com és al meu tarannà inclinat a la hipèrbole, volia conèixer detalls respecte al fer del nostre gran pintor, el qual havia pensat entrevistar per a la televisió, en un programa cultural on intervenia cada setmana. Em demanava una definició que l'orientés... (més)
Doctor Scòpius
Avui
22 de maig de 1984
El somni d'en Calsina
He anat a visitar l'exposició d'homenatge al pintor Ramon Calsina, que han instal·lat al soterrani del gran castell misteriós que hi ha a la cantonada del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere... (més)
Josep M. Espinàs
Avui
7 de juny de 1984
Calsina: acte de justícia
Si els designis del Senyor són inescrutables, també ho són -almenys per a mi- els mecanismes pels quals un artista triomfa. O no triomfa. Em refereixo al triomf en vida, perquè jo crec que a la llarga sempre hi ha justícia. Arriba un moment -encara que hagi passat un segle- que un pintor que era bo és considerat efectivament bo... (més)
Gerard Vergés
Avui
28 d'abril del 1987
Elogi d'un pintor massa poc conegut
El cel és d'un rosa proletari. El carrer apareix nevat, cobert d'una neu urbana i bruta. I, enmig del carrer, hi ha un jove agonitzant o mort -tant se val!- i una dona que se li apropa. Més lluny, es veu una altra dona amb un cistell. Les dues dones porten al cap mocadors negres de pagesa. Les faldilles els arriben fins als peus. Són dones robustes, antigues, d'un altre temps. Fa fred, un fred inclement de suburbi... (més)
Albert Jané
Cavall Fort
Juny de 1987 (num. 598)
El pintor Ramon Calsina
Devem la portada d'aquest número de Cavall Fort a la col·laboració generosa i excepcional de Ramon Calsina, pintor famós, autor d'una obra pictòrica important i conegut també com a dibuixant i cartellista... (més)
Josep Maria Cadena
La Vanguardia
Ramon Calsina, o el amor hecho sátira
El arte de Ramon Calsina -nuevamente ofrecido al público en la actual exposición de "La Pinacoteca"-, ha provocado siempre encendidas filias y fobias. Calsina, a quien no se le discute su gran oficio de pintor y al que se alaba ampliamente por sus cualidades de dibujante, recibió antaño casi brutales ataques, que aún colean, por su temario y la visión realista que tiene del mundo. Al escribir ahora respecto a él y su obra yo quisiera ser objetivo... (més)
Miquel Alzueta
Avui
14 de març de 1990
Ramon Calsina, la línia recta
Ramon Calsina va néixer amb el segle. Els seus gairebé noranta anys d'avui li donen una amplitud de mires i un sac de records i anècdotes fons i carregat d'una sàvia experiència i una divertida mirada. Fill de treballadors del Poblenou, ha dedicat la vida a la pintura sota un especial lema: "Ni literatura, ni Freud, ni hòsties, només dibuixar i pintar". Avui és encara un home... (més)
Josep M. Espinàs
Avui
13 de desembre de 1990
Un llibre a temps
No he vist mai personalment Ramon Calsina, el pintor. I confesso que la seva obra només l'he conegut una mica, i ja molt tard. Si hi afegim que no sóc crític d'art, ¿el que jo digui pot tenir cap interès? Cap interès d'amistat o de clientela, això és segur... (més)
Pilar Rahola
Avui
26 de maig de 1991
Ramon Calsina
La frase, que és de Jaume Fuster, me la comentava ahir en Tísner: "La nostra cultura és una cultura d'oblits." A diferència d'altres cultures, que no només gaudeixen d'una memòria excel·lent, sinó que fins i tot tendeixen a engolir tot allò que batega més o menys a prop, indiferentment dels seus orígens, nosaltres ens permetem el luxe de restringir tot el que podem de la nostra memòria... (més)
Pere Calders
Avui
13 de desembre de 1992
EL DAVANTAL DE PERE CALDERS
Ramon Calsina
Tant de bo que sàpiga expressar amb encert el que vaig a dir, o que se'm concedeixi el benefici d'ésser justament interpretat. La mort deprimeix sempre i quan es tracta de la desaparició d'una persona estimada, d'un amic admirat o d'algú que ens ha influït per bé al llarg de molts anys, el sentiment és de profunda desolació... (més)
Julian Gállego
ABC
1996
RAMÓN CALSINA, EL IRÓNICO
Centro Cultural Conde Duque - Madrid
En el catálogo de esta inusitada exposición, de un artista muerto hace un lustro y casi desconocido para los madrileños de hoy, Enric Jardí traza una breve y sustanciosa biografía del pintor: Ramón Calsina nace en 1901, en Poble Nou, hijo de un panadero cuyos productos vendía la madre en la contigua panadería o repartía a domicilio el niño por la barriada, contigua a Barcelona. Su oficio estaba previsto y nunca hubiéramos sospechado los talentos artísticos del joven panadero (pese a ser un oficio lindante con la escultura, especialmente hace un siglo, cuando lo manual dominaba a lo mecánico) de no mediar un vecino, obrero del taller de «La Vanguardia», contagiado del virus cultural... (més)