Un ventot arrauxat i fred esbandia les fumeroles dels cotxes que s'atapeïen a glopades davant el semàfor del carrer Comtal. Francesc Espriu, l'amic pintor, arribà puntual. Al capdavall de Ia Via Laietana, la fràgil silueta de les grues del port es diluïa lentament en les grisors de la tarda. Havíem quedat d'anar a veure Ramon Calsina al capvespre, per no interrompre-li la feina: «Mentre té llum, pinta», m'havia explicat Espriu... (més)
.