 |
 |
 |
 |
 |
 |
25è aniversari del traspàs de Ramon Calsina
El dia 26 de novembre d’enguany fa 25 anys del traspàs de Ramon Calsina Baró. Tenia 91 anys i aquell més de febrer havia fet una exposició a la Pinacoteca. Va ser una vida llarga lliurat apassionadament a la seva vocació i al seu ofici.
Tres mesos abans del traspàs la mà ja no obeïa el seu pensament i totes aquelles imatges que hi havia en la seva imaginació ja no podien fluir. Va ser un cop dur, però aviat va dirigir la voluntat i el sentiment a preparar el pas. El seu Esperit lliure i la fidelitat a un sentit transcendent de l’Art del qual no se n’havia apartat mai li van permetre emprendre el vol al Més Enllà lleuger d’equipatge.
El dia de l’enterrament els seus antics deixebles i amics fidels, Avel·lí Artís Gener, “Tísner”, i Pere Calders, van presidir el dol al costat de l’esposa del mestre. A més de l’estimació, tots dos compartien una extraordinària imaginació que Calders alliberava en uns meravellosos contes i Calsina en unes sorprenents obres plàstiques.
Pocs dies després Pere Calders escrivia un article d’homenatge al diari Avui, del que reproduïm un fragment a continuació:
Tant de bo que sàpiga expressar amb encert el que vaig a dir, o que se'm concedeixi el benefici d'ésser justament interpretat. La mort deprimeix sempre i quan es tracta de la desaparició d'una persona estimada, d'un amic admirat o d'algú que ens ha influït per bé al Ilarg de molts anys, el sentiment és de profunda desolació.
En aquest punt se centra l'aspecte delicat del que vull manifestar: la mort d'en Ramon Calsina em va causar un sentiment gairebé d'enveja, la pena pel seu traspàs adquirí un caient especial, com si es tractés de la concessió definitiva d'un premi del tot merescut i ben guanyat. En Calsina va morir als noranta-un anys, i fins pocs dies abans de la seva mort es dedicà plenament a la passió de pintar.
No dubto a afirmar que a tots els qui vam tenir un contacte professional o de mestratge amb en Ramon Calsina, ens n'ha quedat el benefici del seu exemple. Fou tenaç, honest amb el seu concepte de l'art i fidel a allò que creia.
Penso que és per això que la seva esposa, els seus fills, i els seus néts -i amb ells tots els seus amics- vam acomiadar-lo amb un posat serè, amb la consciència de rendir tribut a una llarga vida feliçment aprofitada.