Fa 120 anys va néixer Ramon Calsina en un animat carrer del Poble Nou, davant per davant del Mercat de la Unió. Era el carrer Castanys i la casa era coneguda pel Forn de la vídua. N’hi deien així perquè la seva mare regentava un forn, als baixos de la casa, després d’haver-se quedat vídua molt jove amb dos fills petits. Al cap de poc, compartiria el negoci amb qui es tornaria a casar i que seria el pare d’en Ramon i un altre germà.
Tot això ja queda molt lluny, però si el carrer, la casa i el mercat encara perviuen, ¿com no han de sobreviure, en una altra forma i en un altre lloc, tots aquells personatges, plens d’històries que visqueren aquells moments? Potser ens serà impossible o molt difícil seguir les seves petjades, però en alguns casos pot ser possible.
Diríem que això és factible en aquell infant que va obrir els ulls fa 120 anys, en aquella habitació amb balcó sobre el forn i davant per davant del Mercat de la Unió del Poble Nou. I això és possible perquè Ramon Calsina i Baró va néixer amb un do i aquest do li va permetre deixar un rastre en la seva obra que ens permet, avui, saber com era, com pensava i sentia.
Un artista generalment és un espectador que amb el seu ofici ens mostra allò que veu. En Ramon Calsina no és solament espectador sinó que, molt sovint és, també, protagonista. La tendresa o bé la revolta el porten a buscar sota la superfície una realitat impregnada, deformada per la presència humana.
Una obra de Calsina no en té prou amb una sola mirada. Hi ha una profunditat que necessita temps perquè hi ha molt per descobrir. Sempre darrere les seves imatges hi ha una història, que precisa aturar-s’hi i posar en joc el sentiment per descobrir-la. No és perquè sí que entre els principals admiradors de Calsina hi hagi molts literats, perquè si ells retraten l’ànima humana amb la paraula, ell ho fa amb la imatge i amb una imaginació que sempre sorprèn.
Creiem que paga la pena que un conjunt de les obres de Calsina surti a la llum en exposicions, tantes vegades com sigui possible, perquè hi hagi qui s’aturi davant aquestes obres i contemplant l’art i ofici de Calsina, descobreixi les històries que s’hi amaguen.
Aquest aniversari dels 120 anys del seu naixement és una fita més que ens renova la voluntat, a la Fundació Ramon Calsina, de seguir treballant perquè el desig de l’artista, de que aquestes històries siguin compartides amb els conciutadans, sigui possible.
Febrer 2021
Ramon Calsina Garcés
President de la Fundació Ramon Calsina