El dia 26 de novembre farà 20 anys del traspàs del pintor Ramon Calsina Baró. El dia de l’enterrament, presidint el dol, un a cada costat de l’esposa del pintor, estaven Pere Calders i Avel·lí Artís Gener,”Tísner”. Enguany celebrem el centenari del seu naixement; tenien, per tant, 80 anys. I el seu amic i mestre havia arribat als 91.
L’any 1932 Ramon Calsina era un pintor conegut. Aquell any havia fet una gran exposició a la Sala Parés que havia causat força impressió. A més, era professor de Llotja. No havia trencat mai els lligams amb l’Escola; tot hi haver acabat els estudis, i haver estat més d’un any becat a París, ell ajudava en algunes classes. Quan es van crear uns cursos nocturns per als estudiants que treballaven, els mateixos alumnes el triaren com a professor. Li oferiren la plaça, de moment sense cobrar perquè no hi havia pressupost. Va estar 7 anys fent classes de 7 a 9 a la Via Laietana i el pressupost del ministeri corresponent no va arribar mai. Sembla que era un mestre molt apreciat; diversos testimonis coincideixen.
Entre els alumnes hi havia Avel·lí Artís Gener i Pere Calders. En aquelles aules nasqué l’admiració vers el mestre i el pintor i l’estimació per la persona.
Amb la derrota ells dos marxaren a Mèxic i Calsina creuà la frontera, però davant un llarg exili decidí jugar-se-la i tornar. Després d’un temps en un camp de concentració a Vitòria va poder tornar a Barcelona. El que no va poder fer és tornar a fer de professor a Llotja; sembla una broma, però després de treballar set anys sense cobrar, el van expulsar per roig.
Des de Mèxic van tenir contactes i quan van tornar de l’exili es va reprendre la relació. L’any 1984, Pere Calders i Tísner van col·laborar d’una forma decisiva perquè es pogués fer una exposició antològica de Calsina. Van escriure articles als diaris i revistes i Calders un manifest que, signat per molta gent de la cultura, es va publicar al diari Avui. En Tísner va posar-se en contacte amb el conseller de Cultura, Max Cahner, i amb la Caixa de Barcelona, i en va aconseguir la participació. L’any 1990 Tísner ens ajudà en la confecció del llibre monogràfic de Calsina. En fou el director espiritual i en va escriure el pròleg.
Per tot això Pere Calders i Avel·lí Artís Gener presidiren el dol al costat de la mare. Fou un honor tenir-los al costat en comunió en l’estimació de Ramon Calsina Baró.
Fou un comiat serè, havia traspassat podent treballar fins al final d’una llarga vida en allò que l’apassionava, deixava una obra molt sòlida i un capteniment exemplar com artista.
Pere Calders va escriure uns dies més tard que havia sentit enveja de Calsina de marxar amb una tal trajectòria. No calia sentir-la. Allà on són ara, tots tres poden sentir-se ben satisfets. I a nosaltres ens queda el seu exemple i uns llaços d’estimació que res pot esborrar.