“El nostre visitant, les galtes del qual anaven perdent la vermellor de bonhomia per a adquirir un indescriptible matís d’irritació, va dedicar a la Isabel unes paraules que podien semblar impertinents. I fou aleshores que l’Eudald, el jove esportiu de la família, el dels impulsos arrauxats i sense mesura, intervingué per primera vegada. Va agafar el Pare Noel per la roba i li digué, amenaçadorament: -Si no fos per l’uniforme que porta!
Aquesta escena va fer estremir a tots. Perquè un pot tenir les creences que vulgui i arribar a cloure’s dins dels cercles més hermètics, però l’espectacle de la democràcia no ha desfilat d’una manera vana davant dels nostres ulls, i ens ha quedat un respecte íntim pels símbols i les representacions d’allò que creuen els altres. La situació, doncs, ens omplí de pena.”
Pere Calders. Quieta nit.