”Quan va venir l’espantada, vaig marxar a França, a Argelès. Vaig ser dels primers. No hi havia res, ni barraques. Misèria i companyia! Vaig estar-hi sis dies. Sempre sol. M’enyorava. Volia tornar. Vaig pensar: “Que pot passar? Que m’afusellin?”. És clar, jo tenia esperances de sortir-me’n! Em vaig enrolar amb els que tornaven a Espanya: “Los que no tengan las manos manchadas de sangre...”, era la propaganda d’en Franco. I mira, primer cap a Pau, de Pau a Irún i d’allà cap a Vitòria, en un camp de concentració. Hi vaig estar un mes i mig. Evito els detalls, perquè n’hi hauria per escriure un llibre! Llavors va haver-hi allò dels avals, i cap a Barcelona. A casa van omplir-me d’escudella i vaig seure en una cadira!”
Ramon Calsina Baró
Zeneida Sardà. “El goig de crear ambhonradesa”. Serra d’Or, febrer de 1984.