El meu barri
Barri enyorat, que un temps
bressolares il·lusions en el meu cor
Tens el mar fidel que encara et besa
i l’ambarí record del meu nord.
Violetes, “Mariposas” i Perles i Palmes
matiners adroguers de llarga bata
la vaca de llauna penjada al portal
i el cromo d’il·lusió dins la xocolata.
Fleques amb pans, de múltiples formes,
encotillades mestresses, feinejant de sol a sol
carreters llenguts, aturs generals,
llonguets de a quarto, i l’home del flabiol.
Tot en retorna al magí amb giravolts de joia.
Els jocs d’infant, Can pitolet, la gepa,
cavall fort, grillons i lladres i serenos
fulles de col amb la nata, i matons de ca la Pepa.
Oh, el grandiós mercat, de baf imprecís
pels comestibles, en varega a dolls.
El gravat del peix, fa tronar la veu,
boga...aa, sardina, palangre i molls.
Màgic cinema, amb aquell timbre fins l’infinit, drames amb descansos, tramussos i suors
i Tala Pathé Witagraf i Nórdisc
El quartet gloriós dels meus enyors.
Hortes cercades amb algun rovellat somier,
deixalla, enyor de tèbies cambres i hores ufanes,
ara al batent de sols bullents i gelors d’hiverns
i caçadors cruels de sargantanes.
Gloriosa empenta d’actius menestrals
que ha bastit la gegantina fàbrica
entre muntanyes de borra, records del Gurugú
i les brutes cendres de la Setmana Tràgica.
¡Barri d’un temps, estimat amic!
¡tot a canviat, i quasi em pesa!
Però el meu pensament sempre et serà fidel
com l’etern mar blau, que encara et besa.
Ramon Calsina Baró.