”En Dominici, l’adroguer, italià de Perúgia. Bigoti gris i garlador. Amb la seva botiga de doble porta. Aquells calendaris de tricòrnia d’en Carlos Vázquez penjats a les parets, sobretot “La filla pròdiga” i “El torero herido” em tenien el cor robat. Dues barres de quilo i un tall de coca.
Olors de sal, llegum sec, porc confitat, orellanes i peix fumat.”
”Per fi, sis portals més avall, en el mateix carrer Castanys es trobava el forn i la botiga de casa, des d’on jo omplia el cove dels pans convinguts per a repartir-los en el meu “periple rinosentimental”, casa per casa, amb el cor i la ment fent-me preguntes. I amb la baldufa dins la butxaca.”
Ramon Calsina Baró