Poc es podien imaginar els cent vint-i-un artistes que feren donació d’obres d’art a la Generalitat de Catalunya, que aquestes peces, en comptes de subhastar-se a Mèxic i esdevenir, disperses pel món, un signe de la identitat catalana, serien, com els homes, “presoners” de guerra. Però l’odissea, començada el 1937, després de molts atzars, s’ha  acabat amb un gest de bona voluntat que ens ha permès de veure-les aplegades en sengles exposicions, primer a Madrid i ara a Barcelona.

Feliç retorn d’aquestes peces que són una mostra d’emergència de les arts plàstiques en plena guerra civil. Hi trobareu des d’autors avui encara no identificats fins a mestres reconeguts ja llavors. Des d’una majoria d’artistes catalans a d’altres de forasters que s’havien format en el nostre món de les belles arts. Llur llenguatge, com s’ha remarcat ja, no és bèl·lic sinó que expressa, al marge de la lluita, el món estètic i espiritual de cadascú.

Benvinguda aquesta exposició, senyal d’una reconciliació el procés de la qual encara no s’ha clos del tot. La restitució d’aquest fons a Catalunya és un acte de justícia envers el poble català “aquest poble- com escrivia A. Rovira i Virgili el mateix 1937- que no camina a vergassades. Per l’afecte i pel respecte hom pot obtenir-ne els millors resultats. Qui el desitgi com a amic lleial, el trobarà sempre. Qui el volgués per servent, no el trobarà mai.”

 

Max Cahner. Escrit del catàleg de l’exposició “121 artistes catalans”, 1937. Generalitat de Catalunya.

 

© Fundació Ramon Calsina, Barcelona 2009.Tots els drets reservats.