“Les vegades que ens trencàvem de riure amb els exabruptes d’en Calsina no tenen fi ni compte. Ningú que no el conegués a fons no podria fer-se càrrec de la quantitat d’ironia, de fantasia, de mímica de què era i és capaç aquest amic nostre, fins al punt que podem dir, sense exagerar, que li devem les hores més llargues de rialles estentòries i interminables de la nostra vida. Imitava els rics, imitava els pobres, imitava grans oradors sense dir res, de tal manera que en Dalí resultava un aprenent al costat d’en Calsina. Imitava l’home menjant figues o una dona cosint o fent ganxet o en Lerroux allisant-se el bigoti, o en Mussolini traient el pit i les barres. Imitava el xacrós, l’avi cansat, la castanyera del Poblenou, el pistoler del Farwest. Ho imitava tot de tal manera perfecta que recordava el geni de Charlot, i no és gens estrany que amb aquestes qualitats d’imitació de la naturalesa vivent pogués reproduir aquests retrats tan perfectes dels vells de Montán, d’aquelles flors inimitables i d’aquelles caricatures humanes que eren més ànimes despullades que persones de carn i ossos.”
Ramon Berni Maymó