“Des del començ, és evident la seva disconformitat amb moltes coses de la natura humana. Com els grans moralistes del passat, ens ha ofert el repertori dels seus pecats capitals i els ha posat en evidència amb sarcasme i un sentit del grotesc molt peculiar. A vegades, la sàtira esdevenia ferotge i sagnant, estructurada per un dibuix implacable i una coloració taciturna i ombrívola, originalíssima. Hi ha hagut sempre un punt de deliri surrealista en la seva obra, un surrealisme personal que no té res a veure amb el surrealisme oficialment admès.
(...)Heus ací el món humil dels pobres. Un món així, que fustiga, no ha estat mai un món còmode, confortable per als happy few.”
Joan Perucho. Diari Avui, 17 de març de 1983