Joan Oliver (1899-1986), Pere Quart, considerat un dels millors poetes i dramaturgs catalans del segle XX, era un home de fort compromís polític, ètic i social. Trencador i ferreny, no és estrany que trobés en Ramon Calsina un germà a qui dedicà vehements escrits. Paraules i gestos de suport sense pèls a la llengua, com es manifestava sempre.
En aquest espai hi ha una mostra de la sèrie de dibuixos amb el tema dels toreros. Aquesta sèrie la va propiciar el poeta i editor Josep Jané i Olivé (1913-1959), que ajudava a artistes en la dura postguerra encarregant-los treballs que, a vegades, es quedaven al calaix. Ell va posar en contacte Calsina amb un marxant holandès que volia estampes tipical spanish i que va fugir corrents davant la interpretació que en féu l’artista. Calsina, humanitzant el toro, ens treu la possibilitat de turmentar-lo. I, més enllà de culpabilitzar el torero, el converteix en víctima de la pròpia indigència.
L’any 1956 l’artista fa l’àlbum Calsina, 30 litografies comentades per l’autor. És una col·lecció de cent exemplars numerats, costejada pel mateix artista, editada per M. J. Arnalot i amb pròleg del crític d’art Sebastià Gasch, considerat un dels crítics fonamentals de l’avantguarda catalana.
En aquest espai pretenem que, contemplant les obres de Calsina, us deixeu anar, lliurement i sense intermediaris, per descobrir què us diuen, tal com feren aquests personatges que volem honorar aquí.
Els quadres i dibuixos de Calsina són un reflex de les seves inquietuds en tots els aspectes de la vida, i més enllà, en el sentit transcendent, mostrades, en aquells inicis, amb contundència, perquè hi havia moltes preguntes sense resposta. Va entenent que part de les respostes vénen actuant amb nosaltres mateixos i sobre els altres. Llavors l’home ja no és un ninot a mans d’un fat absurd, sinó que està, estem tots, en construcció, i la duresa es transforma en empatia, embolcallada de tendresa, o de denúncia, davant la indigència espiritual. Amb la mirada posada en el Sermó de la Muntanya.